La capacitat de les persones per a atorgar testament ve regulada en el Codi Civil de Catalunya en el seu article 421-3, que diu “Poden testar totes les persones que, d’acord amb la llei, no siguin incapaces per a fer-ho”, en aquest article del Codi Civil de Catalunya tant concís i resumit, el legislador preveu evitar les mínimes interferències a la lliure voluntat del testador.

Aquest article desplega un ventall d’efectes que tenen una incidència molt gran alhora de valorar la capacitat de les persones, en primer lloc s’estableix una presumpció de que qualsevol persona té la capacitat suficient, amb les pròpies limitacions que estableix el Codi Civil de Catalunya, de voler y poder atorgar testament vàlid, sempre hi quan no recaigui sobre aquesta persona una sentència d’incapacitat que específicament li limiti la capacitat per a atorgar testament, és a dir, una sentència que incapacita per certs aspectes, però no en la capacitat testamentària, seria completament vàlid.

A aquesta presumpció se li aplica un primer filtre, un control per part del notari on s’atorga testament. Cal recordar que la legislació catalana solament permet el testament obert davant de notari, o en tot cas, el testament hològraf en sobre tancat entregat i protocolitzat pel notari o el jutjat competent.  S’ha de tenir en compte que qualsevol altre tipus de testament no seria vàlid.

Un cop el notari segons la legislació notarial he constatat la capacitat per a testar, apareix una presumpció “iuris tantum”, es a dir, una presumpció que s’ha de destruir amb prova en contrari, a favor del principi “favor testamenti”, en acord amb el principi general de capacitat “in dubio pro capacitate”, aquest joc de presumpcions i principis demostra que la voluntat del legislador es atorgar la presumpció de que una persona és capaç de testar pel simple fet de ser persona i que en cas de dubte, se’l considera capaç d’atorgar testament.

Com es pot trencar aquesta presumpció de capacitat? Es necessari per tal d’impugnar el testament que es disposi d’una prova que sigui indubtable, inequívoca i completa, ja que així ho ha afirmat la jurisprudència en múltiples ocasions, així mateix, la jurisprudència en aquest àmbit també afirma que s’ha de jutjar la capacitat en el moment precís d’atorgar testament.

En el supòsit de que es vulgui desvirtuar aquesta presumpció de capacitat, la càrrega de la prova la té la persona que vol impugnar el testament, es a dir, per impugnar un testament s’ha d’aportar una prova indubtable, inequívoca i completa de que en el moment d’atorgar el testament aquesta persona no era capaç d’expressar la seva voluntat.

La importància de la càrrega de la prova a la part que vol impugnar el testament esdevé un element que tindre en compte alhora d’interposar l’acció judicial.

Ens hem centrat en la capacitat com a element impugnador del testament, havent-hi altres mitjans per els quals es podria deixar sense efecte un testament.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies